La normativa de la Unió Europea estableix que cada any, l'últim diumenge d'octubre a les tres de la matinada (hora peninsular), els rellotges han de retardar-se una hora per a que siguin les dues. Es tracta d'una norma instaurada en el 1974 com a conseqüència de la crisi del petroli, que no només va posar de manifest la dependència de les societats més avançades d'aquest material, sinó que va animar a avançar l'hora amb l'arribada de l'estiu. La pròxima matinada del dissabte al diumenge, el 28 d'octubre de 2007, guanyarem l'hora que vam perdre l'últim diumenge de març. Aquell dia els rellotges es van avançar de les dues a les tres de la matinada per aprofitar la llum solar i gastar menys electricitat, però, fins a quin punt s'estalvia energia? Afecta a l'organisme aquest canvi d'horari?
Aquest diumenge, 28 d'octubre de 2007, conclou l'horari d'estiu, moment en que tots haurem d'escometre el ritual del canvi d'hora en els rellotgeS i en múltiples aparells electrònics. L'establert: a les 3:00 de la matinada seran les 2:00 (a les illes Canàries a les 2:00, seran la 1:00). Així, aquest diumenge durarà 25 hores. Les manetes no s'ajustaran de nou fins el 30 de maig, data en que es reprendrà l'horari d'estiu. Aquell dia succeirà el contrari: el dia tindrà 23 hores, perquè a les 2:00 de la matinada seran les 3:00 (a les illes Canàries a la 1:00, les 2:00).
Origen
El canvi d'hora es troba regulat a Espanya pel Real Decret 236/2002 de l'1 de març, que incorpora al nostre ordenament jurídic la Directiva 2000/84/CE del 19 de gener de 2001 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
En aquest decret s'estipula que en els següents cinc anys l'horari d'hivern començarà l'últim diumenge de cada mes d'octubre i acabarà l'últim diumenge del mes de març, tot i que la Unió Europea ja ha donat caràcter indefinit a aquesta costum.
Els antecedents d'aquest canvi s'han de buscar en els primers anys del segle XX. A Espanya, per exemple, va ocórrer per primera vegada en el 1918, però amb l'objectiu principal d'estalviar carbó. Durant els següents anys també va haver-hi modificacions horàries, però no tenien continuïtat anual sinó que eren intermitents. Des de 1950 fins al 1973 es va abandonar aquesta pràctica.
La crisis del petroli del 1974 va provocar que es tornés a recórrer a l'avançament dels rellotges a Espanya i a la resta d'Europa, amb l'argumentació de que s'estalviava energia en la il·luminació. Des de llavors,els països europeus retarden i avancen el rellotge. No obstant això, sempre ha existit el mateix debat: realment interessa canviar l'hora?
Estalvi?
Els beneficis i perjudicis del canvi d'hora s'han discutit des de fa temps. La Unió Europea va arribar, en el 1999, a la conclusió de que era positiu l'avançament horari després d'estudiar un ampli informe que va encarregar a la consultora Research Voor Beleid. Aquesta va analitzar tots els documents previs, va preguntar als experts en els diferents sectors afectats i va investigar el tema.
En aquest informe es constata que fixar l'hora d'estiu incideix de forma distinta en funció de la situació geogràfica dels països i del temps de llum solar diari que tinguin, és a dir, no afecta d'igual manera en el sur d'Espanya que en el nord de Suècia, per exemple.
A més a més, s'exposen arguments positius com que, gràcies a l'avançament horari, les persones podrien estar més temps al sol i per tant, aprofitar-se dels seus efectes beneficiosos, com l'assimilació de vitamina D, les activitats d'oci a l'aire lliure o la pràctica de l'esport al carrer. D'aquesta manera -segons l'estudi-, es reduiria l'estrès i es podria combatre la vida sedentària i l'obesitat. Per aquestes mateixes raons, es va deduir que el sector d'oci i turisme sortia guanyant amb l'adopció de l'horari d'estiu. D'altra banda, també es va argüir el benefici psicològic en termes de seguretat que suposa tornar a casa quan encara és de dia, sobre tot en les persones majors o en els nens.
Es va estudiar el possible efecte perjudicial de formació de forats a la capa d'ozó, que podia augmentar al exposar-se els contaminants dels cotxes una hora més a la llum solar. No obstant això, es va veure que les diferències de concentració d'ozó eren insignificants i tampoc incidia de forma negativa en l'agricultura.
Es va arribar així a una conclusió sorprenent després de revisar els estudis en els que es va basar la UE per aprovar de forma indefinida l'horari d'estiu: els informes determinen que l'estalvi d'energia utilitzada en la il·luminació amb aquesta mesura -que és la principal raó del canvi d'hora- es troba només entorn al 0% i el 0,5%.
Davant d'això cal preguntar-se si mereix la pena el canvi. Les dades que maneja el Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) corroboren l'estalvi per als consumidors, i fins i tot, ho incrementen en gran mesura: en el sector domèstic pot representar un 5% des de final de març fins a final d'octubre. És a dir, al voltant de sis euros en el total dels set mesos que dura l'hora d'estiu en el gast d'una família amb un consum mitjà (3200 kWh).
Emilio Rull, responsable de l'energia de l'organització ecologista Greenpeace, es mostra favorable a la modificació horària: "Al estalviar energia, sobre tot en relació amb els combustibles fòssils i l'energia nuclear, generem menys contaminació en el medi ambient."
El cos s'adapta?
Des d'un altre punt de vista, la medicina objecta: "El canvi de l'hora, sobre tot el que té lloc en el mes de març, és negatiu perquè trastorna el ritme vigília-son i genera més problemes en persones amb dificultats per conciliar el son o que el tinguin dèbil", indica Emilio Rodríguez Sáez, metge de la Unidad del Sueño del Hospital Xeral de Vigo. L'especialista afegeix que per aquesta causa el cos sofreix alteracions hormonals.
En qualsevol cas, els experts coincideixen en que el cos humà s'habitua en qüestió de dies al nou horari i en que no ha s'ha de preocupar si al principi no es concilia el son. Després no hi haurà cap inconvenient, i tot i que es produeixin desacords hormonals, el cos s'adapta. "Tota la nostra funció biològica està sotmesa a ritmes; és com si tingués un rellotge endogen que intervé en processos com la secreció d'hormones. Aquest rellotge l'ajustem mitjançant la llum solar", explica Luís Miguel García Segura, investigador del Instituto Cajal del Centro Superior de Investigaciones Científicas. "Si un realitza un viatge transoceànic, poden sorgir petits problemes perquè el ritme biològic no s'adapta a la mateixa velocitat que l'avió. Però el canvi d'hora que es produeix per estalviar energia és insignificant per al cos humà", conclou.
D'altra banda, existeix un factor afegit important que influeix en que no es noti massa l'adopció de l'hora d'estiu. "Les persones vivim sempre amb llum artificial i sincronitzem el nostre rellotge endogen a aquesta en lloc de a la solar, pel que el canvi no és tan brusc", destaca Garcia Segura.
La modificació de l'hora establerta pels països tampoc danya al medi ambient. "La naturalesa no segueix la lògica dels segons i els minuts, sinó els ritmes que marca la llum solar. Els homes hem creat artificis amb el sistema horari que constitueixen un sistema de referència diferent", afirma el responsable de Greenpeace.
Enllaços interessants:
Cambio de hora: historia, por qué y curiosidades
Cambio de hora... ¿sabes por qué?
Horario de verano - Wiquipedia
Aquest diumenge, 28 d'octubre de 2007, conclou l'horari d'estiu, moment en que tots haurem d'escometre el ritual del canvi d'hora en els rellotgeS i en múltiples aparells electrònics. L'establert: a les 3:00 de la matinada seran les 2:00 (a les illes Canàries a les 2:00, seran la 1:00). Així, aquest diumenge durarà 25 hores. Les manetes no s'ajustaran de nou fins el 30 de maig, data en que es reprendrà l'horari d'estiu. Aquell dia succeirà el contrari: el dia tindrà 23 hores, perquè a les 2:00 de la matinada seran les 3:00 (a les illes Canàries a la 1:00, les 2:00).
Origen
El canvi d'hora es troba regulat a Espanya pel Real Decret 236/2002 de l'1 de març, que incorpora al nostre ordenament jurídic la Directiva 2000/84/CE del 19 de gener de 2001 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
En aquest decret s'estipula que en els següents cinc anys l'horari d'hivern començarà l'últim diumenge de cada mes d'octubre i acabarà l'últim diumenge del mes de març, tot i que la Unió Europea ja ha donat caràcter indefinit a aquesta costum.
Els antecedents d'aquest canvi s'han de buscar en els primers anys del segle XX. A Espanya, per exemple, va ocórrer per primera vegada en el 1918, però amb l'objectiu principal d'estalviar carbó. Durant els següents anys també va haver-hi modificacions horàries, però no tenien continuïtat anual sinó que eren intermitents. Des de 1950 fins al 1973 es va abandonar aquesta pràctica.
La crisis del petroli del 1974 va provocar que es tornés a recórrer a l'avançament dels rellotges a Espanya i a la resta d'Europa, amb l'argumentació de que s'estalviava energia en la il·luminació. Des de llavors,els països europeus retarden i avancen el rellotge. No obstant això, sempre ha existit el mateix debat: realment interessa canviar l'hora?
Estalvi?
Els beneficis i perjudicis del canvi d'hora s'han discutit des de fa temps. La Unió Europea va arribar, en el 1999, a la conclusió de que era positiu l'avançament horari després d'estudiar un ampli informe que va encarregar a la consultora Research Voor Beleid. Aquesta va analitzar tots els documents previs, va preguntar als experts en els diferents sectors afectats i va investigar el tema.
En aquest informe es constata que fixar l'hora d'estiu incideix de forma distinta en funció de la situació geogràfica dels països i del temps de llum solar diari que tinguin, és a dir, no afecta d'igual manera en el sur d'Espanya que en el nord de Suècia, per exemple.
A més a més, s'exposen arguments positius com que, gràcies a l'avançament horari, les persones podrien estar més temps al sol i per tant, aprofitar-se dels seus efectes beneficiosos, com l'assimilació de vitamina D, les activitats d'oci a l'aire lliure o la pràctica de l'esport al carrer. D'aquesta manera -segons l'estudi-, es reduiria l'estrès i es podria combatre la vida sedentària i l'obesitat. Per aquestes mateixes raons, es va deduir que el sector d'oci i turisme sortia guanyant amb l'adopció de l'horari d'estiu. D'altra banda, també es va argüir el benefici psicològic en termes de seguretat que suposa tornar a casa quan encara és de dia, sobre tot en les persones majors o en els nens.
Es va estudiar el possible efecte perjudicial de formació de forats a la capa d'ozó, que podia augmentar al exposar-se els contaminants dels cotxes una hora més a la llum solar. No obstant això, es va veure que les diferències de concentració d'ozó eren insignificants i tampoc incidia de forma negativa en l'agricultura.
Es va arribar així a una conclusió sorprenent després de revisar els estudis en els que es va basar la UE per aprovar de forma indefinida l'horari d'estiu: els informes determinen que l'estalvi d'energia utilitzada en la il·luminació amb aquesta mesura -que és la principal raó del canvi d'hora- es troba només entorn al 0% i el 0,5%.
Davant d'això cal preguntar-se si mereix la pena el canvi. Les dades que maneja el Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) corroboren l'estalvi per als consumidors, i fins i tot, ho incrementen en gran mesura: en el sector domèstic pot representar un 5% des de final de març fins a final d'octubre. És a dir, al voltant de sis euros en el total dels set mesos que dura l'hora d'estiu en el gast d'una família amb un consum mitjà (3200 kWh).
Emilio Rull, responsable de l'energia de l'organització ecologista Greenpeace, es mostra favorable a la modificació horària: "Al estalviar energia, sobre tot en relació amb els combustibles fòssils i l'energia nuclear, generem menys contaminació en el medi ambient."
El cos s'adapta?
Des d'un altre punt de vista, la medicina objecta: "El canvi de l'hora, sobre tot el que té lloc en el mes de març, és negatiu perquè trastorna el ritme vigília-son i genera més problemes en persones amb dificultats per conciliar el son o que el tinguin dèbil", indica Emilio Rodríguez Sáez, metge de la Unidad del Sueño del Hospital Xeral de Vigo. L'especialista afegeix que per aquesta causa el cos sofreix alteracions hormonals.
En qualsevol cas, els experts coincideixen en que el cos humà s'habitua en qüestió de dies al nou horari i en que no ha s'ha de preocupar si al principi no es concilia el son. Després no hi haurà cap inconvenient, i tot i que es produeixin desacords hormonals, el cos s'adapta. "Tota la nostra funció biològica està sotmesa a ritmes; és com si tingués un rellotge endogen que intervé en processos com la secreció d'hormones. Aquest rellotge l'ajustem mitjançant la llum solar", explica Luís Miguel García Segura, investigador del Instituto Cajal del Centro Superior de Investigaciones Científicas. "Si un realitza un viatge transoceànic, poden sorgir petits problemes perquè el ritme biològic no s'adapta a la mateixa velocitat que l'avió. Però el canvi d'hora que es produeix per estalviar energia és insignificant per al cos humà", conclou.
D'altra banda, existeix un factor afegit important que influeix en que no es noti massa l'adopció de l'hora d'estiu. "Les persones vivim sempre amb llum artificial i sincronitzem el nostre rellotge endogen a aquesta en lloc de a la solar, pel que el canvi no és tan brusc", destaca Garcia Segura.
La modificació de l'hora establerta pels països tampoc danya al medi ambient. "La naturalesa no segueix la lògica dels segons i els minuts, sinó els ritmes que marca la llum solar. Els homes hem creat artificis amb el sistema horari que constitueixen un sistema de referència diferent", afirma el responsable de Greenpeace.
Enllaços interessants:
Cambio de hora: historia, por qué y curiosidades
Cambio de hora... ¿sabes por qué?
Horario de verano - Wiquipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada