El ferro dels espinacs: mite o veritat?

Si a algú li pregunten per un aliment que contingui molt ferro, segurament no s'ho pensarà ni dues vegades en mencionar els espinacs. Però de debò contenen tant de ferro? La resposta és un definitiu i rotund no.

Si comparem els espinacs amb altres aliments ens adonarem que posseeixen poc ferro: un bistec o unes llenties en tenen més proporcionalment.
Si agaféssim 200 quilos d'espinacs i els apropéssim a l'imant més potent del món, no es quedaria enganxat ni un bri del ferro dels espinacs. Això es deu a que tenen poc ferro i no tenen la condició de forma metàl·lica, puix que els imants atreuen perfectament el ferro metàl·lic, però no, per exemple, l'òxid de ferro d'un rovell d'ou, mancat de propietats magnètiques.

I algú es preguntarà: "D'on ve la llegenda de Popeye?"


Popeye fou creat pel dibuixant nord-americà Elzie Crisler Segar a finals dels anys vint, i la primera tira còmica del protagonista aparegué el 17 de gener de 1929. En aquella època, la idea més estesa era que els espinacs eren molt rics en ferro. Pot fer pensar que l'origen de l'error prové de la secretària del científic J. Alexander, que havia mesurar el contingut de diversos minerals, entre ells el ferro, de diversos aliments. Mentre la secretària passava les dades a net, va desplaçar una coma un lloc cap a la dreta, amb la qual cosa va multiplicar per deu el contingut real del ferro.
A principis dels anys trenta es tornaren a realitzar les proves i l'error fou descobert, però era massa tard... El mite de Popeye ja funcionava!
Navegant per Internet, he trobat aquesta pàgina web on diu que l'origen de la força de Popeye no eren els espinacs sinó la marihuana!

Endevinalles 2007-08

01/12/2007 - 07/12/2007

"
Una cosa alta com un paller
que no pot aguantar un diner.
"

(El fum)


08/12/2007 - 14/12/2007

"Sense capa no puc ballar
i per ballar me l'han de llevar,
sense capa no ballaria
i amb capa no puc ballar."

(La baldufa)


15/12/2007 - 21/12/2007

"Què és el que fan amb el temps,
xics i grans, pobres i rics,
tant si és home com si és dona
si és casat com fadrí?"

(Envellir)


22/12/2007 - 30/12/2007

"Un arbre que té dotze branques,
cada branca quatre branquillons,
cada branquilló set brotets,
i cada brotet és batejadet."


(L'any)


02/02/2008 - 08/02/2008

"Tinc pèl i no sóc cap bèstia,
tinc ales i no sóc ocell."


(El barret)


01/03/2008 - 07/03/2008

"Té el cap com una basseta,
té cua i no la remena.
"

(La cullera)

La castanyada

Una de les festes més populars de Catalunya és la castanyada, que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre), encara que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, el 31 d'octubre, o a altres dies propers.
Consisteix en la menjada de castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, aliments altament energètics. La beguda típica és el vi dolç o moscatell, una varietat de cep blanca cultivada arreu d'Europa, al nord i al sud d'Àfrica, Califòrnia i Austràlia.


Orígens


Els orígens de la castanyada segurament es remunten en l'àpat o ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits secs i el moscatell eren els protagonistes d'aquestes celebracions que representaven l'anunci de l'imminent arribada del fred i del mal temps.
El costum de menjar les castanyes torrades i cuites tal i com les coneixem avui en dia, es va començar a generalitzar a finals del segle XVIII, i a poc a poc es va anar estenent i fent-se popular fins a convertir-se en una imatge que anunciava l'hivern.

Una castanyera

A final d'octubre apareixien les castanyeres amb tots els seus estris peculiars i amb les faldilles planes i el davantal tan característics, i durant tot el mes de novembre i part del desembre proveïen de castanyes i moniatos calents a la gent per ajudar a fer passar el fred hivernal.
Les castanyeres han anat passant a l'oblit, baldament que hi ha llocs on conserven la tradició. Actualment, és més comú trobar parades on venguin castanyes calentes i torrades, generalment embolicades en paper de diari, en diversos punts de la ciutat, moltes d'elles conduïdes per gent jove, especialment estudiants, amb la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.



ELS PANELLETS

Els panellets són uns pastissos petits, de diverses formes, fets a base de massapà i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. La base més característica dels panellets és una barreja de rovell d'ou, sucre, ametlles mòltes i patates bullides. Després es couen al forn. Van començar a popularitzar-se al segle XVII, quan tenien un caràcter sacramental.

Una plata de panellets. Quina bona pinta!


CANÇÓ POPULAR: "LA CASTANYERA"

"Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre balla així."

Fer un clic sobre la partitura per engrandir-la.